Com cada any quan l’estiu davalla, a la nostra festa major petita, que fem en honor de sant Nicolau de Tolentí, la festivitat del qual l’Església Catòlica la va fixar el dia 10 de setembre.

Dèiem “quan l’estiu davalla”, i així és: alhora que ens acomiadem de la calor i la quitxalla dóna la benvinguda al calendari escolar —que és la veritable fi de l’estiu; la peculiar sensació de la tornada a l’escola, tan pròpia de la infància, és una empremta prou forta per resistir el pas dels anys, de les dècades.
I a més, que a Canyelles ho fem així, amb la festa major petita, ens sembla una manera que s’escau prou bé, que és molt adient.

Encetar un nou curs, una nova temporada, un nou any, amb una nova oportunitat de congregar-nos com a comunitat per compartir el que ens aplega i ens dóna identitat com a poble.

Per a compartir tots junts una darrera emoció amb, com si diguéssim, mànigues de camisa. Per a gaudir de la joia dels infants, els seus jocs, els seus riures, per veure com embadaleixen amb els nostres gegants, capgrossos, Balls populars, jocs per la quitxalla, etc.

Al cap i a la fi, de les poques coses que es coneixen del sant patró d’aquestes festes és que era un prodigi d’afabilitat, que li agradava no només ajudar la gent del seu entorn, de les seves contrades, a la pobra Itàlia medieval del segle XIII, sinó també passar-hi temps amb la seva companyonia.
Tant s’entristia amb la seva tristor com s’alegrava quan algú s’hi trobava de bon humor. I fruïa especialment quan aquesta alegria es veia emmirallada en el riure dels infants; i reia —i amb ganes!— amb ells.

Fem, llavors, com sant Nicolau de Tolentí, i gaudim de la festa i amb la festa. Siguem feliços per estar envoltats dels nostres paisans. Riem amb els riures dels nostres fills, dels nostres néts.

Visca sant Nicolau de Tolentí, el nostre patró!

Joan González, Regidor de Cultura, Patrimoni, Ensenyament i Joventut

Carme Massana, Regidora de Festes i Participació Ciutadana