Els actes de commemoració dels 30 anys dels Gegants de Canyelles segueixen aquest 2026. Emmarcat en el programa de Benvinguda Tardor, aquest dissabte 24 d'octubre s'ha fet el reconeixement als membres actuals i pioners de la colla i el descobriment de l'escultura dedicada als Gegants, als jardins del Castell. Es tracta d'un acte previst per al 4 d'octubre que es va haver de traslladar en el calendari per les restriccions imposades pel govern català a causa del temporal de pluja que va afectar el territori en aquelles dates.

Als Jardins del Castell s'ha plantat una figura en homenatge als Gegants, obra de l'escultor Virgilio. En el moment del descobriment, l'alcaldessa Rosa Huguet, va recordar els inicis de la colla el 1996 i va lliurar un recordatori a alguns dels seus impulsors del moment, portadors i grallers. Alguns, a més, es van atrevir a portar una vegada més el Joaquim, l'Elisabeth i el Genet.

L'acte va servir també per donar a conèixer l'escultura, obra de Virgilio Serna, dedicada al Gegant Joaquim, que s'ha plantat en els Jardins del Castell. Aquesta se suma a les que ja existeixen al municipi dedicades als diversos balls populars i entitats locals com és el cas del Ball de Gitanes, La Patusca, les tres colles de foc, els capgrossos o les colles bastoneres.

La història d’en Joaquim i n’Elisabeth, els Gegants de Canyelles

La història dels actuals Gegants de Canyelles comença després de la Festa Major de 1995, quan es va prendre la decisió de crear unes noves figures que representessin el municipi. Després d'estudiar diverses propostes, es va encarregar la seva construcció al taller Sarandaca de Granollers, dirigit per l'artista Ramon Aumedes, destinant-hi una inversió de dos milions de pessetes.

Abans d'iniciar-ne la construcció, calia decidir quins personatges representarien. Es van plantejar diverses opcions, des de figures vinculades al món pagès fins a personatges populars de la història local. Finalment, es va optar per representar els barons de Canyelles, una decisió que va rebre el suport unànime perquè connectava directament amb la història del municipi i amb els seus orígens com a Baronia.

Així van néixer en Joaquim i n’Elisabeth, inspirats en Joaquim Terré i Pons, primer baró oficial de Canyelles, i la seva esposa, Elisabet Ciurana i Pardina. Més enllà de dues figures festives, els gegants havien de simbolitzar una part essencial de la identitat local i recordar un moment clau de la història del poble: la independència de Canyelles respecte de Sant Miquel d'Olèrdola l'any 1627.

Durant nou mesos es va treballar intensament en la seva creació. Setmana rere setmana es feia seguiment de l'evolució de les figures, definint-ne els trets, la vestimenta i tots els detalls que havien de dotar-les de personalitat pròpia. Paral·lelament, també es va impulsar la creació del grup de grallers que havia d'acompanyar els nous gegants en les seves sortides.

D'aquell procés s'han conservat algunes anècdotes singulars. Una de les més recordades és el canvi de color dels ulls de la baronessa. Inicialment eren marrons, però poc abans del seu lliurament es va decidir transformar-los en un verd maragda que va acabar donant a la figura l'expressió definitiva que avui coneixem. També destaca el pergamí que porta en Joaquim, símbol de la història i de la vinculació dels gegants amb els orígens del municipi.

Finalment, el 24 de juliol de 1996, en Joaquim i n’Elisabeth arribaven a Canyelles. Des d'aquell dia s'han convertit en protagonistes indiscutibles de la vida cultural del municipi. Durant trenta anys han presidit festes, cercaviles i trobades geganteres, acompanyats de grallers, portadors i diverses generacions de canyellencs i canyellenques que han mantingut viva aquesta tradició.

Avui, tres dècades després, en Joaquim i n’Elisabeth continuen representant molt més que uns gegants. Són un símbol de la història, la cultura popular i el sentiment de pertinença a un poble que ha sabut conservar i transmetre les seves arrels generació rere generació.